dijous, 19 de juny del 2014

En record de l'amic

Fa 3 anys, un amic comú, Luis Carmona, en assabentar-se de la pèrdua de l'amic va escriure un xicotet poema que vam llegir l'altre dia en l'exposició:


Si la Mort ens hagués
tingut enfront cridant-li:
"És massa prompte!"
potser haguera dubtat
un instant xicotiu,
veient els nostres ulls
negats en mars de llàgrimes,
i un mal més gran
que una lluna d'espines
ferint-nos cruelment.
Però, passada l'estoneta
ens haguera enraonat
segurament així:
Haureu de patir
l'absència del Vicent
i serà com si vos manqués l'alè
però després
el temps vos ajudarà a pair-lo
i el dureu a la part més noble del cervell.
Potser alguna nit
vos visitarà en somnis
i tornareu a veure'l
i a sentir sa veu dolça
i el trobareu emprenyat
contra els escanyapobres
i vos alçareu l'endemà
amb ganes de menjar-vos el món.